Casa Amàlia Soler
Adreça
Accés adaptat
C/ Santa Maria, de, 002
08720 Vilafranca del Penedès
Descripció
Durant les tres primeres dècades de la segona meitat del segle XIX, les construccions vilafranquines importants presenten com a característica comuna l'absència d'ornamentació. Són les edificacions que es poden englobar dins el neoclassicisme vuitcentista, en les que encara no s'han posat de manifest, almenys en la seva totalitat, les influències del romanticisme.
A partir dels anys setanta, malgrat que la composició de façanes continua movent-se dins les pautes del classicisme despullat d'ornamentació, comencen a aparèixer alguns intents que s'afiançaran en períodes posteriors.
Aquest és el cas de la casa Amàlia Soler, que fou bastida l'any 1879 segons projecte del mestre d'obres Josep Grau i Fort, un dels pocs tècnics no vilafranquins que intervingué a la ciutat.
L'edifici presenta tots els elements del repertori classicista: composició simètrica sobre eixos verticals, jerarquies de plantes i d'obertures, decreixement de la textura, repetició d'elements compositius, etc. En aquest cas es projecta un gran sòcol amb bandes horitzontals, que engloba la planta baixa i una planta entresolat sense balcons volat, la qual s'emfatitza amb les volades de les lloses de balcó amb mènsules de la planta principal, que formen una autèntica cornisa. L'únic element ornamental és una sanefa longitudinal sumulant ones, situada a la línia del forjat que separa les golfes de la planta inferior.
Els seus interiors, molt malmesos, presenten avui, com a element d'interès, el vestíbul i l'escala.
Situació
Imatges
