L’església del l’antic convent dels franciscans, del qual només s’ha conservat el claustre, és un sobri edifici gòtic de finals del segle XIII d’un gran valor arquitectònic, artístic i històric, que esdevingué el panteó de nobles il·lustres de Vilafranca i del Penedès.
L’església del convent de sant Francesc reuneix tot un conjunt d’elements que s’han definit com a base de l’arquitectura gòtica catalana.
La façana principal és molt austera i es compon bàsicament d’una portalada de mig punt, d’origen romànic.
L’espai interior està distribuït en una sola nau amb un absis quadrat que indica una clara influència cistercenca, adoptada posteriorment pels ordres mendicants com els franciscans.
Les capelles laterals, construïdes entre els segles XIV i XV, acullen enterraments notables com el sepulcre de Bernat de Castellet, mort en la conquesta de Sardenya i representat vestit de cavaller en una vessant del sepulcre i de franciscà en l’altra vessant.
 |  |
 |
En una altra de les capelles, s’hi ubica el conegut Retaule de la Mare de Déu i sant Jordi, una obra que mostra unes característiques de l’estil anomenat gòtic internacional, adoptat per la pintura catalana de finals del segle XIV i atribuït a Lluís Borrassà. La composició del retaule consta de dos elements bàsics: la part central, compartida per la Mare de Déu i per sant Jordi i un seguit d’escenes a tots dos costats on es representen fragments de la vida dels personatges centrals seguint una unitat narrativa. Al damunt de la taula central hi ha l’escena de la crucifixió, en els muntants s’hi representa la vida de diversos sants i a la predel.la o base, imatges de Santa Maria Egipcíaca, la Verge dels Dolors i sant Francesc.
Al costat de l’església de sant Francesc s’aixequen restes de l’hospital de sant Pere, fundat a començament del segle XV del qual es conserva la façana llisa.