La societat medieval
Amb la unió del comtat de Barcelona amb la corona d’Aragó el poder reial va voler contrarestar la força dels senyors feudals tot afavorint una nova classe social que estava naixent: la burgesia de les viles noves. Aquests nous ciutadans lliures concentraven la seva activitat en el treball artesanal i les transaccions comercials a diferència de la majoria dels seus contemporanis, que es dedicaven majoritàriament al conreu de la terra. Els pobles, les viles franques i les viles noves acostumaven a situar-se en indrets geogràficament ben comunicats, on era possible establir ràpidament relacions comercials. Dins aquest context es produeix la fundació de Vilafranca del Penedès, al voltant de la torre Dela, ubicada en un lloc imprecís prop de la Via Augusta. La formació i el creixement de la vila estan estretament relacionats amb la decadència de la ciutat d’Olèrdola, amb l’allunyament de la frontera amb els musulmans cap al sud i amb la pròpia situació de la població, en una cruïlla de vies comercials.
Vilafranca va tenir un creixement intens durant la segona meitat del segle XII. La situació de Vilafranca com a via que enllaçava les terres cristianes amb les musulmanes va ser decisiva per al seu desenvolupament. Com a conseqüència d’aquesta rellevància, el rei va fer donació dels drets de notaria a l’Església l’any 1188. La coincidència de les celebracions religioses amb les fires i mercats com a activitats inseparables i la concessió reial dels drets de notaria, van fer que l’Església de Vilafranca ostentés un notable poder econòmic i jurídic.
 |
| Clica per ampliar el plànol. |
En aquest ambient convivien a la vila tres cultures: els musulmans que vivien al carrer dels Serraülls, els jueus que vivien al call situat als carrers de Ponent, Marquès d’Alfarràs, Ferran i Progrés, ben a prop del Palau Reial, i evidentment els cristians, que vivien a la resta de la vila. El centre de la població girava a l’entorn de la primitiva parròquia de Santa Maria, una església parroquial que va ser la primera que va integrar el gòtic.
Es van construir altres edificis notables com el convent d’un ordre mendicant: el convent de sant Francesc; l’església d’un convent d’un ordre militar: la capella de sant Joan i altres edificis amb un clar protagonisme en uns fets cabdals a la història de Catalunya com el Palau Reial, on va morir el rei Pere el Gran o el Palau Baltà, que la tradició diu que fou l’escenari on es va signar la Concòrdia de Vilafranca el 1461, que fou un dels desencadenants de la guerra civil que va enfrontar la corona i la Generalitat al segle XV. La vila comptava amb altres construccions com la capella de sant Pelegrí i també un castell, citat ja el 1181 i avui desaparegut, el castell dels Clastans.
 |  |  |
Aquest primer nucli, del qual s’en desconeix el perímetre i l’extensió, estava fortificat i disposava de portals a cada cap de carrer que donava a l’exterior. La construcció de la muralla de Vilafranca es produeix a la segona meitat del segle XIV i el perímetre recorre els actuals carrers de la Beneficència, Banys, Ponent, Clascar, General Prim, la part interior de les rambles de Sant Francesc i Nostra Senyora, Muralla de Sant Magí, plaça Anselm Clavé, carrer de la Lluna, plaça de Puigmoltó i carrers de Sant Cristòfol i Sant Sebastià. La muralla estava formada per un mur de defensa perimetral amb el basament format per blocs alineats de forma horitzontal i parament de morfologia irregular.