Una inscripció lapidària en llatí, situada en el mur exterior a l’arrencament de l’absis, testimonia que l’any 1285 va ser posada la primera pedra de l’actual basílica de santa Maria. És un edifici gòtic construït sobre una antiga capella romànica magníficament emplaçat en un lloc preferent de la vila. L’església està totalment aïllada, envoltada de places i carrerons en el nucli antic on es devia concentrar el primer grup d’habitants de la ciutat.
A partir de la col·locació de la primera pedra, l’església va començar a rebre donació de famílies nobles, dels mercaders i de les poderoses confraries i gremis que va contribuir al finançament de les obres fins a la seva consagració el 29 l’agost de 1484.
La Basílica de Santa Maria és el primer edifici parroquial de Catalunya edificat en estil gòtic i segueix les pautes constructives de les esglésies catalanes de nau única: coberta amb voltes de creueria, però amb una àmplia nau de cinc trams i cinc capelles laterals separades per uns contraforts excepcionalment gruixuts. La façana principal és va iniciar al segle XV seguint les pautes del gòtic, però ha sofert al llarg de la història diverses intervencions, la més recent de les quals es va produir a començaments del segle XX. La portalada de Santa Maria, a la façana lateral, era la porta primitiva de la basílica i conserva encara restes de pintures murals del segle XIV situades a les dovelles de l’arc de mig punt. És de tradició romànica tardana i està datada de finals del segle XIII.
De l’edifici, criden l’atenció algunes singularitats com la gran varietat de gàrgoles, situades enmig dels contraforts i que adopten formes d’animals fantàstics o reals. Hi destaquen també les nombroses escultures situades a la part alta exterior, tot just sota la línia de la coberta, en forma de caps humans, masculins i femenins que podria ser que representessin les persones protectores de la nova església.
Campanar de Santa Maria El campanar és una construcció de gairebé 52 m. d’alt de forma octogonal, de dos cossos, que s’aixeca al bell mig de la ciutat, situat independentment a la part exterior de l’església de forma exempta. Sembla que la construcció d’aquesta torre va iniciar-se al mateix temps que l’església, l’any 1285.
Des del moment de la construcció, el campanar va adquirir un significat especial per a la vila pel seu paper com a mitjà de comunicació, no tan sols d’esdeveniments religiosos sinó també civils. L’any 1322 es va fundar un benefici –la mongia- pel qual un monjo es feia càrrec de tocar les campanes i s’establia l’obligació que un segon monjo residís a la torre i s’encarregués de custodiar també l’església i els seus béns. La feina dels monjos devia ser ben activa, ja que es realitzaven vinti-set tocs diferents que anunciaven successos de tota mena.
 |
| Vista del campanar de Santa Maria. |