 |
El record de la Fira del Gall de Vilafranca del Penedès es perd en la nit de la història. Temps era temps, Vilafranca havia tingut dues fires d'aviram, la de Sant Tomàs, el 21 de desembre, que seguim celebrant i una altra el mes d'agost, quan s'havien acabat les feines de la sega i batuda dels cereals i com a pòrtic de les festes de la celebració de la collita.
A més, la pagesia de la comarca fins i tot participava en altres fires d'aviram, com la de Barcelona, amb les seves aus autòctones i els ous rossos vilafranquins, de justa fama arreu del Principat.
El cert, però, és que la Fira del Gall o de Sant Tomàs anà esllanguint-se a l'inici de la dècada dels anys seixanta del segle passat, eclipsada pels cants de sirena de l'aviram híbrid vingut de les Amèriques, d'engreix fàcil i d'una carn tan insulsa que requereix abundància de pebre picant. Un període de decadència per mor de la modernitat... i del preu. La conversió d'una menja exquisita, pròpia de bisbes i menestrals en un mataganes popular.
 |
A mitjans dels vuitanta, la Fira del Gall no és altra cosa que unes poques parades d'aviram, confoses en la bigarrada oferta d'un mercat setmanal que no para de créixer, empetitint més encara l'escadussera oferta d'aviram de pagès. Les races autòctones, el superb Gall del Penedès i l'Ànec Mut del Penedès, gairebé queden extingides.
 |
Ben aviat cal abandonar les places de Santa Maria i de Jaume I que es fan insuficients per acollir la Fira del Gall i aquesta es desplaça a la Rambla de Sant Francesc, on actualment pateix del mateix mal degut a l'impressionant increment de públic.
Avui en dia, la Fira del Gall és una de les activitats de més envergadura i, paral.lelament amb la Festa Major, la que atrau un més gran nombre de visitants.