Índex
El programa municipal de control de plagues
Al voltant nostre han viscut sempre una gran diversitat d'éssers vius: formigues, aranyes, mosques, mosquits, escarabats, rates, ratolins i molts altres petits animals. La ciutat els proporcionen nombrosos amagatalls i un ambient favorable per desenvolupar-s'hi.N'hi ha molts que són inofensius, i la seva presència no ens produeix cap mena de problema, però quan troben les condicions òptimes de temperatura i humitat, i els aliments suficients, es poden multiplicar ràpidament fins a convertir-se en una plaga. És llavors que poden produir molèsties importants.
Per evitar la proliferació de rosegadors i altres plagues a la via pública, l’Ajuntament de Vilafranca té contractada permanentment una empresa externa que porta a terme tasques de control i prevenció de cara a l’aparició de plagues d’animals.
El programa, que se centra bàsicament en la vigilància de rosegadors, es basa en cinc controls anuals a cada barri de Vilafranca, durant els quals se situen esquers a l’interior de les tapes de clavegueram i es revisa el consum que s’ha produït des de la visita anterior. A més de la xarxa de clavegueres també es controlen les rieres al seu pas per Vilafranca.
A banda dels controls rutinaris, sempre que es rep una queixa de la ciutadania per la presència de rates o altres animals indesitjables a la via pública, es fa una nova visita al clavegueram de la zona i si cal, es reforça la presència d’esquers.
Un altre aspecte en el qual s’intervé des de l’Ajuntament és en el control dels solars sense edificar i dels patis abandonats. La proliferació de vegetació i la presència de restes orgàniques fan que rosegadors i insectese trobin un hàbitat idoni per viure i reproduir-se. És per això que des del Servei de Salut es vetlla perquè els propietaris mantinguin els patis i els solars en condicions higièniques.
La col·laboració ciutadana
Per tal de controlar els possibles focus de la ciutat on, per algun motiu, apareix una plaga, és imprescindible la col·laboració de la ciutadania.Sempre que observeu rates o altres animals indesitjables (ratolins, escarabats, paneroles, etc.) al carrer podeu trucar al Servei de Salut de l’Ajuntament (93 892 03 58) i exposar-nos el problema.
També podeu enviar un correu a mailto:abs@vilafranca.org de la següent forma:
Assumpte: Tipus de plaga (p.e:rates)
Contingut del missatge: feu una breu explicació del problema i descriviu la situació concreta (carrer i número). Poseu el vostre nom i un telèfon de referència, per si ens calen aclariments.
Quan una plaga afecta a l’interior d’un habitatge o d’un local, cal que els seus propietaris posin els mitjans necessaris per eliminar-la.
Els rosegadors
A les zones urbanes com Vilafranca les tres espècies de rosegadors més freqüents que ens podem trobar són la rata de camp, la rata de claveguera i el ratolí.RATA DE CAMP O RATTUS RATTUS
Es tracta d’un rosegador de mida mitjana, que no acostuma a pesar més de 250 gr. Ocupa espais rurals o poc habitats. Es diferencia bàsicament de la rata de claveguera, perquè és més petita, té les orelles i els ulls més grans i una llarga cua que supera àmpliament la longitud del cap i cos junts. Els seus hàbits són essencialment nocturns, però és fàcil veure-la també de dia, enfilant-se pels arbres o amagant-se pels matolls. La rata de camp no acostuma a fer forats a terra ni túnels subterranis, sinó que s’instal·la en forats dels edificis o teulades i fins i tot en forats d’arbres grans. Els seus nius són semblants als de les aus i els podem trobar entre matolls espessos. Es un animal sociable, per això es deixa veure amb més freqüència que la rata de claveguera.
La rata de camp es una espècie omnívora, que menja tot el que troba al seu pas, tot i que té preferència per les fruites, els cereals i les llavors.
Els danys que ocasiona en aliments i en els camps de conreu, així com la possibilitat de transmetre malalties, fan que sigui necessari controlar aquests animals com una plaga.
RATA DE CLAVEGUERA O RATTUS NORVEGICUS
És una mica més gran i de major pes que la rata de camp, podent arribar a pesar fins a 600 grams. Té els ulls i les orelles més petits i una cua en proporció més curta i és d’un colors gris marró. Acostuma a ocupar espais urbans, és molt bona nedadora, però en canvi no sap enfilar-se gaire bé, per això, en ocasions, la rata de camp i la de claveguera poden coexistir en el mateix indret. De tota manera, el fet més habitual és que la rata de claveguera, en ser més gran i més agressiva, desplaci a la rata de camp.
És per això que tot i ser una espècie no autòctona, és el rosegador més abundant a totes les ciutats. Malgrat que resulta gairebé impossible determinar el nombre d’exemplars que hi ha a les ciutats, es considera que hi pot haver més rates que persones.
Els seus hàbits són essencialment nocturns, però també es poden veure de dia, sobretot quan no se senten molestades i quan no hi ha GATS a la zona que les persegueixin.
Es considera una espècie comensal dels humans i s’alimenta principalment dels nostres residus i escombraries.
Contràriament al que es podria suposar, la presència de rates a la xarxa de clavegueram té els seus efectes beneficiosos, ja que consumeixen matèria orgànica que podria embussar canonades. Ara bé, l’alta fecunditat i la facilitat de reproducció d’aquest animal, fa que, si no es porten a terme campanyes de control, la població proliferi àmpliament ocasionant que alguns individus hagin de sortir a la superfície en busca d’aliment. És llavors quan representen un perill al poder ser transmissores de malalties a les persones i ocasionar danys als cables i a les canonades, a més de l’aversió que produeixen en la majoria de persones.
EL RATOLÍ DOMÈSTIC O MUS MUSCULUS
És un rosegador de talla petita i d’aparença agradable que acostuma a pesar entre 12 i 30 grams. D’ulls petits i negres i orelles també petites i arrodonides i la cua més o menys igual de llarga que la longitud del cap i el cos. En ocasions es pot confondre amb una rata jove, però el ratolí té les potes i el cap més petits. És el rosegador més comú que es pot trobar a l’interior dels habitatges de les persones. Acostuma a nidificar a l’interior dels edificis i pot passar per obertures superiors a 6 mm. Prefereix fer el niu en llocs foscos, tranquils i solitaris, on hi hagi suficients aliments i materials per construir-lo (roba, paper, cartó..).
Els ratolins són animals omnívors tot i que prefereixen les llavors, els cereals i el formatge.
Tot i que la seva presència és molesta, no representen un risc sanitari tan gran com les rates.
Les paneroles
Amb aquest nom designem els tres tipus de plagues urbanes més freqüents, que sovint anomenem escarabats, tot i que no pertanyen a l’ordre dels coleòpters, si no dels dictiòpters.PANEROLA ROJA O AMERICANA O PERIPLANETA AMERICANA
Aquesta panerola té una longitud que oscil·la entre els 35 i 50mm, és de colors marró (semblant al ferro rovellat) i té ales. Tot i que la podem trobar en habitatges, és més freqüent trobar-la en edificis comercials on es manipulen aliments (restaurants, forns de pa, etc...). A les nits és possible veure-les realitzant migracions pels carrers. Igual que la panerola oriental són les que es poden trobar més freqüentment a la xarxa de clavegueram. Es desplacen corrent o volant i entren als edificis o bé a través de productes infestats, o bé a través de desguassos o altres connexions amb el clavegueram.
Són d’hàbits nocturns, per això durant el dia fugen de la llum i s’amaguen en llocs propers a les canonades, aigüeres, bany, on troben un microclima adequat per a la seva supervivència (llocs càlids amb un índex d'humitat alt). La temperatura òptima per a la seva reproducció sol ser d'uns 28- 31ºC. Poden viure sense aigua ni aliment aproximadament 80 dies.
PANEROLA NEGRA O ORIENTAL O BLATTA ORIENTALIS
La panerola oriental té una longitud que oscil·la entre els 20 i 35 mm, és de colors fosc, marró gairebé negra i té ales. El més freqüent és trobar-la a l’exterior dels edificis, sobretot al clavegueram. A les nits poden migrar cap a l’interior dels edificis en busca d’aliment a través de portes o finestres mal ajustades, conductes d’aireig, i especialment pels desguassos i altres connexions amb el clavegueram. No poden volar i són de moviments més lents que la resta de paneroles. Tampoc tenen capacitat per trepar, per això s’acostumen a trobar a les parts baixes de les edificacions.
ESCARABAT DE CUINA, PANEROLA ROSSA O ALEMANYA O BLATTELLA GERMANICA
Aquesta panerola té una longitud que oscil·la entre els 13 i 16 mm, és d’un color groguenc o ros i té ales. Es tracta de la panerola més freqüent en l’ambient urbà. Es pot trobar en molts llocs diferents tot i que prefereixen els ambients calents i humits, per això un punt freqüent de trobar-les són les cuines i els lavabos i sobretot darrera de motors que els proporcionen escalfor (nevera, rentaplats, rentadora, etc.).
Són d’hàbits nocturns, per això durant el dia es troben en escletxes o prop d’una font d’aliment o aigua. Poden amagar-se en escletxes d’entre 1 i 5 mm d’amplada. És una panerola molt activa i malgrat que no pot volar, si que es pot enfilar fàcilment per canonades i conductes elèctrics.
Com prevenir l'aparició de plagues a l'interior d'habitatges o locals
Quan una plaga afecta a l’interior d’un habitatge o d’un local, cal que els seus propietaris posin els mitjans necessaris per eliminar-la.Aquí teniu alguns consells per prevenir l'entrada d'organismes a l'interior d'edificis:
- Tapar les esquerdes i els forats de les parets i els sostres, protegir les juntures de les portes i finestres, i vigilar que tanquin bé. - Protegir les finestres amb tela mosquitera. - Posar dobles portes, a les plantes baixes d'àrees obertes, on pot haver presència de rosegadors. - Cobrir els forats de ventilació amb tela mosquitera. |
Per disminuir els factors que afavoreixen l'aparició de plagues caldrà:
- Mantenir tan net com sigui possible el local o l'habitatge, especialment allà on es manipulin o s'emmagatzemin aliments. - Evitar humitats, goteres, condensacions, bassals d'aigua i l'emmagatzematge d'aigua sense protecció. - Vigilar els sostres falsos i altres racons sense llum, sobretot on hi hagi escalfor. - Mantenir tapades les escombraries i retirar-les diàriament. - Mantenir en bones condicions higièniques els animals de companyia. - Si la plaga ja hi és, cal eliminar-la sense posar en perill la teva salut ni la dels altres. |
Tractaments
Si, malgrat totes les prevencions, s'ha de fer front a una plaga, cal tenir en compte un seguit de recomanacions:| - Els locals comercials on es manipulen aliments no poden utilitzar plaguicides químics i han de tenir sempre contractada una empresa de control de plagues. - Primer de tot, cal saber quin tipus d'organisme forma la plaga, com es distribueix, les característiques del local afectat i l'ús que es fa d'aquest local. També cal comprovar si alguna de les mesures preventives no s'està complint. - És millor utilitzar, sempre que es pugui, sistemes de lluita mecànica (trampes: esquers, rateres), física (el fred, l'electricitat, els ultrasons), biològica (productes que impedeixen el creixement i la reproducció dels insectes), i reduir l'ús dels plaguicides químics. |
Què són els plaguicides químics?
Són compostos químics destinats a eliminar organismes vius. Això fa que puguin presentar una certa toxicitat per a les persones. Si s’utilitzen aquests productes s’ha de tenir en compte que només es pot fer servir plaguicides autoritzats per a ús domèstic, i així ho ha de dir a l'etiqueta. Cal seguir rigorosament les instruccions de l'etiqueta, tenint especial cura en les precaucions que s'han de prendre abans, durant i després de l'aplicació. |
Empreses de control de plagues
Si cal contractar una empresa de control de plagues, s’ha de tenir en compte que:Quan es contracta una empresa de control de plagues es contracta un servei que ha d'adoptar les mesures més adequades per prevenir i/o controlar la plaga, i no es contracta forçosament una aplicació de plaguicides.
L'empresa ha d'estar inscrita en el Registre d'establiments i serveis plaguicides del Departament de Salut, per fer tractaments de desinsectació i desratització.
Només es poden utilitzar els plaguicides registrats i autoritzats pel Ministeri de Sanitat i Consum.
El personal que realitza les aplicacions ha de tenir el carnet d'aplicador de tractaments DDD, que lliura el Departament de Salut; la persona responsable del tractament ha de tenir el carnet d'aplicador de nivell qualificat i el personal auxiliar del tractament, el de nivell bàsic.
El responsable de l'aplicació ha d'informar prèviament del tractament que realitzarà i, especialment, del termini de seguretat que cal respectar i de la necessitat de ventilar el local abans de tornar-lo a utilitzar. Us ha de lliurar un document on ha de constar, com a mínim, la informació següent:
• Les dades de l'empresa que realitza el tractament (nom i número d'inscripció en el Registre d'establiments i serveis plaguicides). • Identificació de la superfície o del local que cal tractar. • Especificació de la plaga que cal tractar. • Plaguicides utilitzats: nom, número de registre i quantitat aplicada. • Tipus de tractament i tècnica d'aplicació del plaguicida. • Mesures de precaució i seguretat que s'han de prendre després de l'aplicació. • Termini de seguretat. • Data i hora d'inici i acabament del tractament. • Nom i signatura del responsable tècnic i data d'expedició del seu carnet d'aplicador de nivell qualificat. |
Webs d'interès
Webs consultades per a l'elaboració d'aquest document:http://www.sierradebaza.org
http://www.diba.cat/cpu/
http://www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/html/ca/ambiental/csam_11.htm