Les àmplies àrees de vinya constitueixen l'activitat agrària més representativa de Vilafranca del Penedès. La bona conservació de les vinyes i l'alta ocupació dels sòls agrícoles constitueixen el principal element de conservació paisatgística i d'identitat de les àrees rurals i de la relació entre la vila i el seu territori.
Els conreus també són sistemes naturals. Les vinyes són poblacions monoespecífiques d'arbusts millorades amb els anys per treure'n el màxim rendiment i benefici. A més dels ceps, però, altres plantes espontànies aprofiten aquest hàbitat. Són les anomenades "males herbes", com la ravenissa, la canyota, la corretjola o el gram.
 |  | |
| Ravenissa Groga | Vinya amb males herbes |
També hi ha animals que viuen o s'alimenten a les vinyes. Dels ocells, cal destacar el pinsà comú, l'estornell, el pardal, el passerell, l'alosa o la perdiu. També hi trobem alguns mamífers (ratolins, mussaranyes, conills, talpons, etc.) i rèptils (dragó comú, sargantana cendrosa o escurçó ibèric, entre d'altres).
En el marc de l'espai agrícola, cal destacar la importància dels marges i les vores de camps i camins com a refugis de biodiversitat. En els marges i vores podem trobar-hi vegetació herbàcia, lianes, arbustos i, en alguns casos, arbres. Aquesta vegetació fa que nombrosos insectes, ocells, amfibis i mamífers puguin alimentar-s'hi o fins i tot criar-hi.
 |
| Vegetació als marges dels conreus |
A més, els marges frenen l'escorrentia de l'aigua en períodes de pluges intenses, i retenen el sòl. Quan se suprimeixen els marges, les vinyes i altres conreus acostumen a patir més erosió.
 |  | |
| Processos erosius en vinyes | Marge de pedra seca amb ravenissa blanca i borratja |