 |  |
L'aprofitament tèrmic de l'energia solar pot anar destinat, depenent de la capacitat de producció en volum i la temperatura a què s'arriba, a calefacció, a escalfar l'aigua calenta que s'empra a la llar, o ambdues. Hi ha diferents sistemes, cadascun amb avantatges i inconvenients que cal avaluar en fer el disseny de la instral·lació.
Captadors solars plans vidrats
El sistema de captació de l'energia solar es basa en uns conductes de color negre (per captar la màxima radiació solar) i vidrats que simulen l'efecte hivernacle. Aquests s'escalfen amb la radiació solar i s'evita que l'energia es dissipi.
L'aplicació més generalitzada és per a la utilització d'aigua calenta sanitària. La instal·lació habitual per a una família és de 2m2.
Captadors solars plans sense coberta vidrada
El captador utilitzat en aquests casos és més simple, és de plàstic negre, cautxú o polipropilè, i sense vidrar. És el més econòmic però la temperatura a la que arriba és més baixa. S'utilitza per a la climatització de piscines.
Captadors solars de buit
El captador solar de buit està format per una sèrie de tubs cilíndrics transparents. Es requereix menor superfície de captació per a una mateixa demanda, i un avantatge és que poden anar plans (sense inclinació) perquè els tubs són orientables.
Es tracta del captador més eficient. En aquest cas l'aigua arriba a temperatures superiors i es pot utilitzar per calefacció, permet l'obtenció d'aigua a una temperatura considerablement elevada, entre 80ºC i 90ºC.
