 |
Els mercats municipals van néixer amb una funció de proveïment de la població materialitzada en una competència directa des de l'Administració Pública. En aquest sentit, la Llei 8/1987 del 15 d'abril, Municipal i de Règim Local de Catalunya, estableix que els mercats són un servei públic que ha de prestar tot municipi superior a 5.000 habitants. Però els nostres mercats actuals s'allunyen molt de les característiques específiques per a les que van sorgir.
En aquest context, l'Ajuntament de Vilafranca des del seu Patronat de Comerç i Turisme, ve desenvolupant des de l'any
2000 actuacions per convertir els mercats municipals en centres comercials moderns i competitius, reforçar i consolidar-ne l'ús per part de ciutadans i incrementar el seu paper com a element impulsor i articulador dels centres comercials urbans. 
En aquest sentit, i en una primera priorització d'accions, es va reestructurar el Mercat Municipal de Sant Salvador amb una reforma interior integral i amb la incorporació d'una mitjana superfície alimentària com a locomotora comercial, que conviu amb una oferta alimentària especialitzada, un producte que ha esdevingut altament competitiu. A continuació l'interès del Patronat de Comerç i Turisme es va centrar en la remodelació del Mercat de la Carn.
L'EDIFICI AL LLARG DE LA HISTÒRIA:* Aquest mercat, situat al barri del centre, ocupa el solar on, l'any 1754, s'havia construït la fàbrica de les 'premses de lliura' per fer el premsat de les vinasses.
* L'any 1816 l'edifici va passar a ser teatre públic, gràcies a l'empenta de Josep Milà de Ferran, pare de Manuel Milà i Fontanals.
* Després d'una deteriorament considerable, l'any 1878 es va enderrocar i l'Ajuntament hi va construir el Mercat de la Carn i el Peix, segons un projecte de l'arquitecte Adrià Casademunt i Vidal.
L'edifici està recollit dins l'actual POUM en el Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Històric Artístic i Ambiental de Vilafranca del Penedès. Per aquest motiu, el projecte de rehabilitació permet condicionar i ampliar l'edifici a les necessitats d'un mercat modern i actual a la vegada que contempla la conservació dels seus elements més singulars i característics:
 |  | |
La façana de l'edifici, que destaca per l'austeritat ornamental i la utilització del maó vist en l'emmarcament de les finestres i en el coronament de l'edifici, una tècnica totalment novedosa en l'època de la seva construcció. | La coberta, amb una estructura feta de cavalls de fusta sobre els que s'hi col·loca un entallat, també de fusta, amb un acabat exterior a base de teules àrabs. |
NOVA DISTRIBUCIÓ DEL MERCAT:
El nou mercat es projecta amb una distribució totalment diferent:
UNA PLANTA ALTELL, on s'ubicarà el bar-restaurant, que està pendent d'acabament. Degut a l'habilitació d'aquesta planta altell, el mercat ha doblat la seva superfície.
A PLANTA BAIXA, amb sis parades de producte fresc, amb un tancament independent per a cada planta.
 |  |  |
ESTUDI PREVI:Per dur a terme aquesta remodelació, va caldre en primer lloc, fer una anàlisi de la situació del Mercat de la Carn, un mercat altament especialitzat en productes càrnics, però amb un nombre de parades i un espai limitat. Els estudis desenvolupats per una consultoria externa, finançats parcialment per la Diputació de Barcelona, tenien com a objectiu la definició d'un marc pràctic i operatiu d'actuació, després d'analitzar la seva localització, la seva oferta comercial, els aspectes arquitectònics i usos, els horaris, la propietat, la gestió i el model econòmic-financer.
Els estudis van concloure amb un Pla d'Usos per al Mercat de la Carn.
Fruit d'aquests treballs, sorgits a partir de la consultoria externa, de la comunicació entre els paradistes, el centre comercial Centre Vila i el Patronat Municipal de Comerç i Turisme, neix la reforma integral del Mercat de la Carn.