El saló de sessions

Traducció no oficial gentilesa de Google

Ets a: Inici > L'Ajuntament > Casa de la Vila > El saló de sessions

El saló de sessions

Índex

 

El saló de sessions

L'estança més noble de la Casa de la Vila es va configurar en les obres de 1885, com totes les sales del primer pis. El cadirat d'aquesta sala va ser dissenyat per l'arquitecte Eugeni Campllonch i executat per Jaume Mercader. 



El reguitzell de retrats que decoren les parets del Saló de Sessions és fruit de la iniciativa de la Junta d'Honor Vilafranquina, creada l'any 1897. La missió de la Junta era impulsar iniciatives adreçades a honorar els vilafranquins de tots els temps que varen projectar arreu la seva saviesa, erudició i cultura. Per tal de retre'ls homenatge, s'encarregava un retrat.


Text: Triade, Serveis Culturals.

 

Galeria de vilafranquins il·lustres

Aquesta col·lecció de retrats de vilafranquins destacats és coneguda com la Galeria de Vilafranquins Il·lustres i fou inaugurada l'any 1901. Polítics, catedràtics, religiosos, científics... componen la col·lecció.
Els retrats són obra de Ricard Clausells (1864-1939), exceptuant-ne els més recents que van ser pintats per Josep Rovira (1900-1998). Els dos pintors, van tenir fortes vinculacions amb la nostra vila i tots dos, amb els seus respectius estils deixen en aquesta galeria de retrats ben palesa la seva mestria com a retratistes. 


Text: Triade, Serveis Culturals.

 

Pintures murals de Ricard Clausells

Entre el febrer i l'agost de l'any 1915 el pintor Ricard Clausells (1864-1939) va treballar en la decoració mural del sostre del Saló de Sessions. Ho va fer amb un estil decorativista i vistós i amb una factura molt acurada. Aquí Clausells va tenir l'oportunitat de demostrar les lliçons ben apreses a la Llotja de Barcelona, on s'oferia una formació acadèmica però ja no encarcarada, gràcies a la petjada que deixaren en aquesta institució ensenyants com Pau Milà i Fontanals i Claudi Lorenzale, entre d'altres.



La part central del sostre està decorada amb escenes al·lusives al treball de la terra (cereals i vinya) i a l'elaboració del vi. Envoltant aquesta part central del sostre hi ha una faixa on s'hi reparteixen simètricament sis plafons amb petits paisatges amb temes diferents: l'electricitat, els caçadors, els pescadors, el molí de vent, el molí d'aigua i el rusc d'abelles. O el que seria el mateix: com l'home aprofita els recursos de la natura, transformant-los o no, per a alimentar-se i per a produir energia, en definitiva, per a adaptar-se al medi, subsistir i progressar. 


I finalment, a la capçalera, just al damunt del cadirat dels regidors, s'hi representa una escena al·legòrica: tres noies que encarnen la religió, la justícia i la cultura, és a dir, els tres pilars que havien de sustentar la política del consistori.


Text: Triade, Serveis Culturals.

 

Les pintures d'escenes històriques de Claudi Lorenzale

Aquestes pintures il·lustren dos episodis importants de la història medieval de Catalunya que van tenir lloc a Vilafranca: el primer és la mort del rei Pere el Gran l'any 1285; i el segon es tracta d'un episodi més complex en el si de la guerra civil del segle XV on es representa la trobada que va tenir lloc a la nostra vila entre una delegació de la Generalitat i Joana Enríquez, la madrastra del Príncep de Viana

Els quadres van ser fets pels volts de 1870 per encàrrec de Joan Almirall i Vidal de Puigdespí, un ric hisendat i advocat de professió que va viure uns anys a Vilafranca. L'autor fou Claudi Lorenzale (1815-1899), un dels pintors més representatius del Romanticisme pictòric català que destacà precisament pels seus quadres de temàtica històrica. Lorenzale havia estat company d'estudis a Roma del vilafranquí Pau Milà i Fontanals i també coincidiren fent de professors a la Llotja de Barcelona. De fet, fou Pau Milà qui va fer d'enllaç entre Almirall i Lorenzale. 


L'any 1907 la vídua del senyor Almirall, Maria Torres, va fer donació a la vila d'aquestes pintures amb la condició que es fessin servir per decorar el Saló de Sessions de l'Ajuntament.


Text: Triade, Serveis Culturals.

 

Els bustos dels germans Milà


A cap dels germans Milà no els manquen mèrits per figurar en llocs tan destacats del Saló de Sessions, esguardant amb discreció i avidesa l'esdevenir de la seva estimada Vilafranca natal.


IMATGE DEL BUST DE MANUEL MILÀ I FONTANALS 

Manuel Milà i Fontanals
(1818-1884), filòleg i escriptor incansable, amb els seus estudis va contribuir al procés de recuperació de la llengua i la literatura catalanes portat a terme durant la Renaixença. 

L'artista que va realitzar el bust de Manuel Milà, l'escultor Antoni Coll i Pi, és poc conegut a Catalunya perquè va passar bona part de la seva vida a Xile, on desenvolupà el gruix de la seva obra. 




IMATGE DEL BUST DE PAU MILÀ I FONTANALS 

El bust de Pau Milà i Fontanals (1810-1883), és obra de l'escultor Enric Clarasó (1857-1941). No és d'estranyar que un artista de la categoria d'Enric Clarasó dediqués una obra a Pau Milà. Va ser un mestre admirat i va deixar petja en les generacions posteriors d'artistes catalans a causa de la seva visió de l'art i de la seva dedicació a transmetre-la als seus alumnes, tant a la Llotja com a la seva acadèmia particular. 

Enric Clarasó fou amic inseparable dels modernistes per excel·lència Ramon Casas i Santiago Rusiñol, però les seves escultures basculen entre el modernisme i l'academicisme.


Text: Triade, Serveis Culturals.
© 2007 Ajuntament de Vilafranca del Penedès
C/ Cort, 14 - 08720 Vilafranca del Penedès Tel. 938920358
Última actualització: 25/09/2015


Segueix-nos a :