POUM - TÍTOL 33. Capítol II. Regulació de les zones.

Art. 484.- DEFINICIÓ DE LES ZONES (art. 11 del Pla Parcial La Girada II)

1. Zona és el sòl susceptible d'aprofitament privat que es concreta amb l'ordenació dels usos i els volums edificables, segons diversos tipus d'edificació. Les condicions d'edificació i ús es defineixen en els plànols d'ordenació juntament amb aquestes ordenances.

2. D'acord amb els usos globals previstos pel Pla general, es distingeixen dues zones:
-Desenvolupament residencial
-Comercial i terciària. 


Art. 485.- CONDICIONS D'EDIFICACIÓ (art. 12 del Pla Parcial La Girada II)

1. Tipus d'edificació:

   1.1 En la zona de desenvolupament residencial, amb ús global d'habitatge, es matisen set tipus d'edifiació (A, B, C, D, E, F, G) en la modalitat d'habitatge plurifamiliar. El sistema d'ordenació de l'edificació d'aquesta zona és el de volumetria específica amb paràmetres de configuració unívoca.

   1.2 En la zona comercial i terciària, amb usos globals comercial i d'oficines, el sistema d'ordenació de l'edificació és el de volumetria específica amb paràmetres de configuració flexible.

   1.3 Als efectes d'aquestes ordenances, Conjunt d'edificació és l'agrupació complerta d'edificis units per mitgeres.


2. Envolupants de l'edificació

Als efectes expressats en l'art. 8.2 d'aquestes ordenances, aquest Pla parcial incorpora el plànol d'envolupants de l'edificació i mòduls de parcel.lació. El volum de l'edificació el limiten el perímetre envolupant i l'altura màxima permesa. El projecte de reparcel.lació podrà modificar la parcel.lació proposada d'acord amb els criteris de modulació i condicions d'edificació definits en aquest Pla parcial.

En la zona comercial i terciària, previ l'atorgament de les llicències d'edificació, serà necessari l'aprovació d'un Pla Especial o Estudi de detall per a la definició precisa de l'edificació.


3. Paràmetres de la zona de desenvolupament residencial

   3.1) Edificabilitat

      3.1.1. El pla estableix per a cadascun dels conjunts d'edificació el sostre màxim edificable sobre rasant, una vegada afegit el sostre computable dels possibles vols i espais sotacoberta, d'acord amb les quantitats establertes en el quadre de distribució de l'edificabilitat que consta en l'annex B de la Memòria del Pla Parcial.

      3.1.2 Per tal de possibilitar l'aparició de plantes entresolades de planta baixa, només admissibles en usos no residencials, podrà optar-se per prescindir del sostre destinat a vols i espais sotacoberta, o de fer les reculades de façana permeses.


   3.2)Forma i mida de les parcel.les

   El Pla parcial proposa una modulació de parcel.les amb criteris coherents als tipus d'edificació, no obstant, per al desenvolupament del projecte de reparcel.lació o de parcel.lacions posteriors, es defineixen unes dimensions mínimes de les paracel.les:

   -Tipus d'edificació A: divisió de parcel.les respectant la indivisibilitat de cada conjunt d'edificació o bloc, i també la subdivisió d'aquestes en dos iguals en el sentit longitudinal, de manera que en resultin dos edificis independents per conjunt.

   -Tipus d'edificació G : divisió de parcel.les respectant la indivisibilitat de cada conjunt d'edificació o bloc.

   -Tipus B, C, D, E, F : que en resultin edificacions amb façana mínima de 13 m en el sentit longitudinal del conjunt d'edificació.


   3.3) Alineació de l'edificació

      3.3.1 El perímetre envolupant té caràcter d'alineació obligatòria amb les exceptcions següents:

      -Tipus d'edificació A: possibilitat de reculada en façana sud, susceptible a totes les plantes. En les seccions transversals que en resultin, les plantes superiors no s'avançaran més que les inferiors.

      -Tipus B,C, D, E, F: possibilitat de reculada en façana longitudinal no alineada a vial. En plantes pis en els tipus B C i F. En totes les plantes en els tiupus D i E. Fins un màxim d'1,5 ml respecte la línia de façana, solament a partir de 3ml des de les mitgeres amb altres propietaris.

      -Tipus G: Per flexibilitat de projecte, es possibilita distribuir l'edificabilitat assignada a cada bloc amb reculades i cossos sortints en totes les plantes, dins un àmbit definit per una paral.lela exterior a 1ml de distància del perímetre envolupant expressat als plànols.

      3.3.2. Les reculades d'edificació que es proposin dins un conjunt d'edificació hauran de coordinar-se mitjançant avantprojecte unitari.


   3.4) Cossos i elements sortints

   S'admeten els cossos i elements sortints de les alineacions d'edificació en les condicions següents:

      3.4.1. Cossos sortints

      -Tipus d'edificació A: Només s'admeten cossos sortints oberts i els semitancats que pugin resultar de la volumetria derivada en les reculades de façana. Amb vol màxim d'1,20 ml en tota la longitud de les façanes anterior i posterior i amb una alçada lliure mínima de vol sobre el nivell de sòl exterior definitiu de 2,50 ml.

      -Tipus B, C, D, E, F : S'admeten cossos sortints en totes les façanes longitudinals, els oberts en les 2/3 parts de la longitud de la façana i els tancats i semitancats en la meitat de la longitud ocupable pels oberts, en plantes pis, amb vol màxim d'1,20 ml, separats 1 ml de mitgeres i amb una alçada mínima de vol de 4 m sobre la rasant de la vorera.
En els tipus B, C, D, i E, s'admeten cossos sortins tancats i semitancats solament en les façanes longitudinals alineades a vial.

      -Tipus G: S'admeten cossos sotints dins l'àmbit deminit a l'apartat 3.3.1 d'aquest article.

      3.4.2. Elements sortints

      S'admeten segons criteris del POUM amb la diferència:
      Els ràfecs de coberta podran volar fins un màxim de 0,90 ml llevat de les façanes testeres dels conjunts d'edificació longitudinals en que el vol màxim serà de 0,45 ml.


   3.5) Plantes baixes

      3.5.1 Es considera planta baixa la inferior de l'edifici que tingui el sostre a 1 ml o més per sobre del nivell del sol exterior definitiu.

      3.5.2. L'alçada lliure mínima de la planta baixa serà la següent: 

      -2,5m en els tipus d'edificació A, D, G.
      -3m en els tipus B,C, E, F. Excepció de la part que es destini a habitatge en la banda posterior dels tipus C, E i F, en què s'admet l'alçada mínima de 2,5m.


   3.6) Alçada màxima i nombre de plantes

      3.6.1. En el plànol normatiu s'indica el nombre de plantes i les alçades reguladores de l'edificació, que s'amiden des de les rasants de vial en els punts de referència grafiats per a cada conjunt d'edificació. Cas especial en el tipus d'edificació A, en els edificis A1 A2 A3 A7 i A8, on les alçades reguladores s'amiden des de les rasants de la superfície de referència del terreny en els punts de referència grafiats.

      3.6.2. L'alçada s'amidarà fins al nivell de la intersecció del pla horitzontal que conté la línia d'arrencada de la coberta, o fins al pla superior dels elements resistents en el cas del terrat o coberta plana.

      3.6.3. L'alçada reguladora té caràcter de màxima però, per a cada conjunt d'edificació, l'alçada que es determini dins aquell gàlib serà obligatòria per al grup de parcel.les que conté.

      3.6.4. Els tipus d'edificació B, C i F disposen d'un volum de planta baixa adossat al cos d'edificació en plantes pis, tal com es detalla en els plànols d'ordenació.


   3.7) Coberta terminal de l'edificació

      3.7.1. Per sobre l'alçada reguladora màxima només s'admetran:

      a) La coberta terminal de l'edifici, amb un pendent màxim del 30%, els arrencaments de la qual siguin línies horitzontals paral.leles als paraments exteriors de les façanes, a una alçada no superior a la reguladora màxima i vol màxim determinat per la sortida dels ràfecs. En cap cas podran superar-se els 3,5 ml sobre l'alçada reguladora.

      Els espais sota coberta que en resultin habitables poden ser utilitzables però mai com a habitacle o habitatge independent. La superfície de l'espai sotacoberta computarà a efectes de sostre edificable a partir d'una llum lliure d'1,80 ml.

      b) En cas de coberta plana , s'admet un volum equivalent a l'espai sotacoberta dins el gàlib de la coberta inclinada possible i a una distància de 6 ml de les façanes.

      c) Serà obligatori destinar, com a mínim, un 50% de la superfície de la coberta a terrat comunitari, accessible des dels elements comuns de l'edifici, amb ús social, recreatiu o esportiu. S'exceptua d'aquesta obligació el tipus d'edificació A.
 
      d) Els elements tècnics de les instal.lacions, les caixes d'escala i l'ascensor, els baranes en cas de coberta plana i els remats compositius i ornamentals de les façanes.

      3.7.2. La coberta haurà de definir-se per a cada conjunt d'edificació segons projecte unitari.


   3.8) Espai lliure de parcel.la

      3.8.1. Sòl no ocupable per l'edificació excepte els soterranis admesos. Haurà de ser enjardinat i no podrà ser objecte en superfície, de cap altre aprofitament que no sigui d'espai lliure amb ús social, recreatiu o esportiu, i al servei de l'edificació contigua.

      3.8.2. Podran unir-se vàries parcel.les contigües per a establir espais lliures mancomunats.

      3.8.3 Podrà disposar-se un paviment impermeable fins al 50% de la superfície de l'espai lliure, i la resta haurà de tenir un tractament que permeti l'absorció de l'aigua del terreny. Excepció feta en el tipus d'edificació B.

      3.8.4 En les zones enjardinades s'utilitzarà amb preferència espècies vegetals autòctones i el reg per aprofitament d'aigües blanques procedents dels edificis.

      3.8.5. Amb la sol.licitud de la llicència d'obres caldrà presentar el corresponent projecte d'adequació de l'espai lliure.


   3.9) Adaptació topogràfica i moviment de terres

      3.9.1 Als efectes de la determinació del nivell del sòl exterior definitiu en els espais lliures de la parcel.la, es defineix la superfície de referència del terreny com a superfície reglada generada a partir de les rasants de les alineacions, est i oest, de cada illa.

      3.9.2. Les cotes del nivell del sòl exterior definitiu en l'espai lliure de parcel.la no diferiran més d'1,5 ml de les de la superfície de referència dels terreny.

      3.9.3. Els murs de contenció en els límits de la parcel·la no podran superar l'altura de les tanques opaques que preveu l'art. 12.3.12.

      3.9.4. Els talussos no ultrapassaran la relació de pendent 1:3 (alçada : base)


   3.10)Soterranis

      3.10.1. Planta soterrani és la situada per sota de la planta baixa, i també és la planta o part de planta el sostre de la qual sobresurt menys d'1 ml per sobre del nivell del sòl exterior definitiu. (vegeu art. 12.3.5.1)

      3.10.2. Es permet la construcció de soterranis en les situacions següents setons tipus d'edificació.

      -Tipus A,C, F: Dins el perímetre envolvent de l'edificació i , a més, ampliant en una franja de 3 ml de profunditat des del seu límit longitudinal sud, en el tipus A, i des del seu límit longitudinal posterior, en els tipus C i F.

      - Tipus B: Dins el perímetre envolupant de l'edificació.

      -Tipus D, E: Dins el perímetre envolupant de l'edificaicó i, a més, ampliant en una franja de 5 ml de profunditat des del seu límit longitudinal posterior.

      - Tipus G: Dins el perímetre envolupant de l'edificació i en un 40% de l'espai lliure de parcel.la.

      3.10.3. El volum dels soterranis admesos en l'espai lliure de parcel·la haurà de situar-se per sota del màxim nivell virtual possible del sòl exterior definitiu, que resulta de les condicions de l'article 12.3.9.

      3.10.4. Podran unir-se vàries parcel.les contigües per establir soterranis mancomunats.

      3.10.5. Els soterranis només podran destinar-se a aparcament, armaris o elements tècnics propis de l'edificació. Si els armaris estan vinculats a places d'aparcament, la seva fondària màxima serà d'1,2 ml

      3.10.6. L'alçada lliure mínima de les plantes soterrani serà de 2,25 ml.


   3.11) Construccions auxiliars i complementàries

      3.11.1. Les construccions auxiliars al servei de l'edificació principal i les construccions complementàries d'ús social, recreatiu o esportiu, s'admeten solament en l'espai lliure comunitari de l'illa ocupada pels edificis D1 i E i en els espais lliures comunitaris del tipus d'edificació A, i computen com a sostre edificable.

      3.11.2. Les condicions d'edificació són: 149 m2 d'ocupació màxima de sostre en planta baixa en l'illa dels edificis D1 i E i 36 m2 per cada conjunt de l'edificació del tipus A, inclosos els possibles porxos, l'altura màxima amb coberta de 4 m respecte el terreny resultant, separació mínima de 10 m de l'edificació principal, separació mínima de 3 ml de les llindes.


   3.12) Tanques

      3.12.1 Les tanques que donin a espais públics s'hauran de subjectar en tota la seva longitud a les seves alineacions i rasants. L'altura màxima d'aquestes tanques serà d'1,20 ml la part opaca i de fins a 2 ml la part "calada" o similar, amidada des de les rasants esmentades.

      3.12.2. En els límits entre parcel·les, l'alçada màxima de les tanques serà la mateixa del paràgraf anterior, però amidada des de les cotes de la superfície de referència del terreny. (vegeu art. 12.3.9)


   3.13) Condicions de composició

   Per a cada conjunt d'edificació, si el projecte d'edificació no compren la seva totalitat, haurà d'elaborar-se un avantprojecte unitari que defineixi composició de façanes, alçada d'edificacions, reculades d'edificacions, forma de coberta i materials.

   Els avantprojectes seran aprovats per la Corporació municipal i s'hauran de respectar en els projectes d'edificació que es redactin per a completar l'edificació de cada conjunt.

   Si s'escau, la iniciativa de formulació de cada projecte correspondrà al primer afectat que ho sol·liciti.


Paràmetres de la zona comercial i terciària

El desenvolupament d'aquesta zona, amb vocació de centre d'activitats terciàries, serà el resultat del consens entre les intencions municipals i els futurs promotors. La proposta del planejament és de caràcter flexible i resta oberta a posterior definició mitjançant Pla Especial o Estudi de detall.

Si en el moment de la redacció del Projecte de reparcel.lació no s'ha arribat a la concreció de les condicions d'edificació i usos, i per tal de no interrompre el procés d'actuació del sector, als adjudicataris d'aprofitament urbanístic en la zona se'ls atribuirà aquests drets mitjançant part indivisa. Posteriorment, si procedeix, aquests adjudicataris faran la seva parcel.lació.


   4.1) Edificabilitat

    El Pla parcial estableix per a tota la zona un sostre màxim edificable de 21.583 m2, que correspon al computable sobre rasant i als soterranis amb ús diferent de l'aparcament o elements tècnics propis de l'edifici, d'acord amb la normativa del Pla General.


   4 .2) Forma i mida de les parcel.les

   El Pla parcial proposa que l'àrea no ocupable per l'edificació, fora del perímetre regulador, sigui espai lliure privat comunitari, i la resta, si s'escau, podrà ser objecte de fraccionament amb una superfície mínima de parcel.la de 2000 m2


   4.3) Forma de l'edificació

   Pel sistema d'ordenació de l'edificació en la zona s'estableixen uns paràmetres de configuració flexible, el perímetre i el perfil reguladors, que determinen el màxim envolupant, en superfície i volum, dins el qual es pot inscriure l'edificació possible (veure plànol corresponent)

   El Pla especial o Estudi de Detall concretarà la forma de l'edificació, si s'escau, distribuïda per a cada parcel.la d'acord amb el sostre màxim edificable i la superfície i el volum màxims ocupables dins el perímetre i el perfil reguladors.

      4.3.1. Perímetre regulador de l'edificació 
      Delimita on pot inscriure's la superfície màxima ocupable per l'edificació computable, compreses totes les plantes i vols, la qual es fixa en el 80% de l'àmbit d'aquest perímetre.

      4.3.2. Perfil regulador de l'edificació 
      Delimita on pot inscriure's el volum màxim ocupable per l'edificació computable, incloses les cobertes i porxos, el qual es fixa en 130.000m2.

   El perfil regulador està format per una superfície paral.lela a la superfície reglada generada per rectes horitzontals perpendiculars a l'alineació del vial en les seves rasants, segons les alçades definides als plànols.

   Per sobre el perfil regulador només es permetran els elements tècnics de les instal.lacions, les caixes d'escala i ascensor, les baranes en cas de coberta plana i els remats compositius i ornamentals de les façanes.


   4.4) Plantes baixes

      4.4.1 Es considera planta baixa la inferior de l'edifici que tingui el sostre a 1ml o més per sobre del nivell del sòl exterior definitiu.

      4.4.2. L'alçada lliure mínima de la planta baixa serà de 3,7ml.

      4.4.3. En la façana nord alineada a vial, o regulada d'aquest, el nivell del sòl exterior definitiu és el de les rasants en l'alineació de vial.

      4.4.4. En la façana sud, cap a la franja de l'espai lliure contigua a la carreter nacional, el nivell del sòl exterior definitiu haurà de definir-lo el Pla especial o Estudi de detall.(vegeu art. 12.4.6)

      4.4.5. Si una planta té caràcter de baixa des de la façana sud, a l'espai lliure, i de soterrani des de la façana nord, a vial es conceptuarà en un 50% de baixa i en l'altre 50% de soterrani.


   4.5) Espais lliures privats

      4.5.1. L'espai lliure privat exterior al perímetre regulador es classifica de comunitari i podrà destinar-se a l'ús d'aparcament fins un 40% de la seva superfície. Haurà de ser enjardinat i arbrat, integrant-hi l'espai d'aparcament, i no podrà ser objecte de cap altre aprofitament que no sigui d'espai lliure amb ús social, recreatiu o esportiu, i al servei de l'edificació contigua. aquest espai comunitari constituirà una única parcel.la indivisible de gestió i utilització mancomunada a càrrec de la totalitat dels titulars de les parcel.les edificables de la zona.

      4.5.2. Podrà disposar-se un paviment impermeable fins al 50% de la superfície de l'espai lliure exterior al perímetre regulador, i la resta haurà de tenir un tractament que permeti l'absorció de l'aigua pel terreny.

      4.5.3. En les zones enjardinades s'utilitzarà amb preferència espècies vegetals autòctones i el reg per aprofitament d'aigües blanques procedents dels edificis.

      4.5.4. Amb la sol.licitud de la llicència d'obres caldrà presentar el corresponent projecte d'adequació de l'espai lliure.

      4.5.5. Els espais lliures privats que resultin dins el perímetre regulador, després de la concreció de l'edificació en la resta, podran ser ocupats pe soterranis i hauran de ser tractats i utilitzats amb les mateixes condicions de la resta d'espais lliures. També podran se incorporats a l'espai lliure privat comunitari abans esmentat.


   4.6) Adaptació topogràfica i moviment de terres

   El Pla especial o Estudi de detall haurà d'ordenar els espais lliures i determinar el nivell del sòl exterior definitiu de l'edificació per a l'atribució de plantes baixes i soterranis als efectes de l'edificabilitat.

   En secció transversal a l vial límit nord, el nivell del sòl de l'espai lliure haurà de trobar-se entre la rasant de la carretera nacional i la del vial límit nord.

   Els murs de contenció que en resultin no podran superar l'alçada de 2ml i els talussos la relació de pendent màxim 1:3 (alçada:base) 


   4.7) Soterranis

      4.7.1. Planta soterrani és la situada per sota de la planta baixa, i també es la planta o part de planta el sostre de la qual sobresurt menys d'1ml per sobre del nivell del sòl exterior definitiu. (veure art. 12.4.4.1)

      4.7.2. Es permet la construcció de soterranis dins el perímetre regulador. (veure art. 12.4.5.2.)

      4.7.3. S'admeten en la primera planta de soterrani els usos deferents de l'aparcament o elements tècnics propis de l'edifici, que és computable als efectes d'edificabilitat (veure art. 12.4. 1.)

      4.7.4. L'alçada lliure mínima de les plantes soterrani serà de 2,25 ml, llevat que els usos siguin diferents de l'aparcament o elements tècnics, que serà de 3,7ml.



Art. 486.- CONDICIONS D'ÚS(art. 13 del Pla Parcial La Girada II)

1.- Zona de desenvolupament residencial

  1.1. S'autoritzen exclusivament els usos relacionats a continuació:
  -Amb caràcter d'ús global predominant: habitatge plurifamiliar
  -Amb caràcter d'usos complementaris:

  En el tipus d'edificació A:
  -Aparcament particular o col.lectiu, en soterrani
  -Oficines, despatxos i serveis personals
  -Petits tallers vinculats físicament i retistralment a l'habitatge.

  En el tipus B,C, D, E, F:
  - Comercial: Fins a 1000 m2 en planta baixa i primera planta vinculada, amb accés independent de la resta de l'edifici.
  - Bar, restaurants i similars: En planta baixa i primera planta vinculada, amb accés independent de la resta de l'edifici.
  - Industrial: 1a. categoria, en planta baixa i primera planta vinculada, amb accés independent de la resta de l'edifici.
  - Garatge i aparcament en planta baixa i plantes soterrani
  - Oficines
  - Hoteler, fins a 1000 m2
  - Tots els usos propis del sistema d'equipaments relacionats en el POUM, excepte bombers i cementiris.

  1.2. Limitació d'usos en planta baixa:

  -Tipus d'edificació B: Exclòs l'habitatge en planta baixa i l'aparcament en una fondària de 10m des de la façana longitudinal sud.

  -Tipus d'edificació C: Exclòs l'habitatge en planta baixa dins una fondària de 12 m des de la façana alineada a vial. Habitatge opcional en la resta.

  -Tipus D, G: Habitatge admès en tota la planta baixa. Si l'ús principal de l'edifici és d'habitatge, els altres usos de la planta baixa es limitaran als permesos en el tipus d'edificació A.

  -Tipus E: Exclòs l'habitatge en planta baixa en una fondària de 8m des de la façana longitudinal alineada a vial. Habitatge opcional de la resta.

  -Tipus F: Exclòs l'aparcament en planta baixa i l'habitage, en una fondària de 13 m des de la façana longitudinal alineada a vial. Habitatge opcional en la resta.


  1.3. Condicions comuns dels habitatges

    1. Es prohibeix els habitatges amb orientació única a nord.

    2. Per als habitatges que es disposin amb dues façanes oposades, l'ample mínim mitjà d'aquestes no serà inferior a 6 ml.

    3. Es preveurà per a cada habitatge un espai independent destinat a safareig, d'un mínim de 3m2, amb obertura a pati de ventilació, celobert o façana amb tractament que limiti la vista dels estenedors des de l'exterior.
L'exigència d'espai de safareig podrà disposar-se en el sostre sotacobera admissible.

    4. Es preveurà un espai, en la cuina o en el safareig, específicament destinat a la col.locació de contenidors per a la recollida selectiva de residus domèstics, de dimensions mínimes 120cmx60cm de base i 80cm d'alçada.

    5. Es preveurà un espai destinat a l'aparcament de bicicletes a raó d'1m2 per cada habitatge.

    6. Serà obligatori l'accés a les cobertes comunitàries de les edificacions a través de l'ascensor de l'edifici. S'exceptua d'aquesta obligació el tipus d'edificació A.


2.- Zona comercial i terciària

S'autoritza exclusivament els usos realcionats a continuació:

-Amb caràcter d'ús global predominant: comercial i d'oficines.
-Amb caràcter d'usos complementaris:
-Hoteler
-Bar, restaurants i similars
-Magatzems
-Garatge i aparcament
-Tallers de reparació d'automòbils i estacions de servei
-Agències de transport
-Tots els usos propis del sistema d'equipaments relacionats al POUM vigent, excepte bombers i cementiris.



Art.487.- INSTAL.LACIONS DELS EDIFICIS (art. 14 del pla parcial La Girada II)

1. Les xarxes de sanejament seran separatives.

2. Les instal.lacions d'aire condicionat, individuals o col.lectives, s'ubicaran preferentment en la coberta dels edificis i, en cas de no col.locar-se durant l'obra, s'haurà de preveure la reserva d'espai en projecte.

3. Les instal.lacions de captació passiva d'energia s'integraran compositivament en els edificis.



Art. 487.1.- PREVISIONS D'APARCAMENT (art. 15 del pla parcial La Girada II)

Seran d'aplicació les determinacions sobre l'ús d'aparcament establertes al POUM vigent.